Català|Castellano
Església rellevant: quan l’amor es fa testimoni
Església rellevant. Aquesta és la frase que acompanya aquest mes de novembre a la Església Protestant Sant Pau. No es tracta de ser visibles, admirades o reconegudes, sinó de ser fidels a la crida de Jesús. La rellevància no neix del poder, sinó del servei. No es mesura en xifres, sinó en gestos que transformen.
La rellevància és servir amb alegria
No es tracta de destacar, sinó de servir. I fer-ho amb goig: perquè estimar, acompanyar, pregar i compartir omple la vida de sentit. No calen grans recursos, sinó cors disposats. Com va escriure Dietrich Bonhoeffer: “L’Església és Església només quan existeix per als altres.”
Una pregària compromesa
Aquest mes, aquesta rellevància també es manifesta en una pregària compromesa. Es prega de manera especial pels cristians perseguits arreu del món. El seu testimoni de fe, fins i tot en l’opressió, interpel·la i uneix. Que la solidaritat no sigui només paraula, sinó memòria activa i esperança compartida.
Gratitud i camí compartit
El novembre també és ocasió per agrair. Es preveu amb alegria la visita del Pastor Víctor Hernández, doctor en psicoanàlisi, que compartirà la Paraula un diumenge d’aquest mes. La comunitat expressa el seu agraïment per la seva tasca pastoral durant els primers mesos de l’any, acompanyant amb saviesa i tendresa.
Vida comunitària i participació
A més, es pot participar als cultes setmanals, a l’estudi bíblic dels dijous per Zoom (19:30 h) i a la reunió de consells del dissabte 29 a Rubí. Per col·laborar econòmicament amb la missió de l’Església, es pot fer una aportació al compte IBAN ES75 2100 3109 6122 0016 3762.
Quan la fidelitat compta més que la fama
A la lectura del primer diumenge (1 Reis 19,1-18), Elies es troba al desert. Exhaust, sense forces, demana morir. Però enmig del seu cansament, Déu se li acosta amb tendresa: pa calent, aigua fresca, silenci i una pregunta. No una exigència, sinó una presència. Aquest és l’estil del Regne: acompanyar sense imposar.
La denúncia profètica d’Amós
El segon diumenge es llegirà Amós 1,1-2; 5,14-15.21-24. Un crit profètic que travessa els segles: Déu no es complau en el culte buit, sinó en la justícia que flueix com un riu. És una crida a revisar no només el que se celebra, sinó com es viu. Una església rellevant escolta aquesta denúncia i busca coherència entre la fe i les obres.
La llum anunciada per Isaïes
El tercer diumenge es proclamarà Isaïes 9,1-7. Enmig de la foscor, el profeta anuncia una llum que neix. El poble que caminava en tenebres veurà una gran llum. No és rellevant qui ho sap tot, sinó qui encén una espelma en la nit de l’altre. Aquesta és l’esperança d’Isaïes: hi ha llum, i aquesta llum té nom.
Sembrar en terra d’exili
El quart diumenge compartirem Jeremies 29,1.4-14. Una carta escrita des de l’exili. No convida a fugir, sinó a sembrar, a construir en terra estranya. Déu no és absent als marges; habita també en l’espera. La rellevància d’una comunitat es mesura en la capacitat de florir fins i tot en temps d’incertesa.
Fidelitat enmig del foc
L’últim diumenge es llegirà Daniel 3,1 [2-7] 8-30. Davant l’amenaça, els amics de Daniel romanen fidels sense saber si seran salvats. El seu testimoni no depèn del resultat, sinó de la confiança. Ser una església rellevant és mantenir-se ferms en la fe, fins i tot quan no hi ha garanties.
Una església que camina amb esperança
Ser església és caminar en fidelitat. I en aquest camí, també es prega, es serveix i es fa llum enmig de la foscor.
Aquest article està basat en el butlletí de novembre 2025 de l’Església Protestant Sant Pau.
