Aigua viva: tenir cura de la creació perquè la vida floreixi
Hi ha imatges bíbliques capaces de parlar-nos d’esperança fins i tot quan contemplem una realitat ferida. Una d’aquestes apareix a Ezequiel 47:1–12: del temple brolla un riu que avança, creix i transforma tot allò que troba al seu pas. Allà on arriba l’aigua, la terra torna a donar fruit i la vida pot tornar a florir.
Durant aquest mes de setembre, l’Església Protestant Sant Pau s’uneix al Temps de la Creació 2026 sota el lema «Aigua viva». La visió d’Ezequiel ens convida a contemplar de nou la nostra relació amb la Terra i a reconèixer que formem part d’una creació profundament interconnectada.
L’aigua, la terra, els arbres, els animals i les persones compartim una mateixa casa. Tenir-ne cura forma part de la nostra responsabilitat i també de la nostra espiritualitat. La fe ens pot ajudar a mirar la crisi ecològica des d’una esperança activa: reconeixent allò que necessita ser restaurat i preguntant-nos quins canvis, petits o grans, podem assumir per protegir la vida.
Un riu que transforma tot allò que troba
La visió d’Ezequiel comença amb un corrent petit. L’aigua surt del temple i va creixent fins a convertir-se en un riu prou profund per donar vida allà on abans hi havia esterilitat.
La imatge és especialment significativa perquè la transformació es produeix a mesura que l’aigua avança. La vida reapareix, els arbres creixen i allò que semblava incapaç de renovar-se troba noves possibilitats.
També nosaltres podem deixar-nos assolir per aquesta imatge. La cura de la creació comença sovint amb decisions concretes que, unides a les d’altres persones, poden produir canvis més grans.
Consumir d’una manera més responsable, tenir cura de l’aigua, reduir allò que malbaratem, protegir els espais que compartim o donar suport a formes de vida més respectuoses amb la Terra poden esdevenir expressions senzilles d’una espiritualitat que reconeix la creació com un do de Déu.
L’esperança cristiana ens convida a participar en la restauració de la realitat que habitem.
Tenir cura de la creació és tenir cura de la vida
La visió d’Ezequiel presenta una creació on tot està relacionat. L’aigua transforma la terra, la terra alimenta els arbres i allò que torna a florir fa possible també la vida de les persones.
Aquesta interdependència ens recorda que el benestar humà i la salut de la creació estan profundament units. Quan els ecosistemes es deterioren, les conseqüències arriben també a comunitats, famílies i persones, especialment a aquelles que disposen de menys recursos per protegir-se.
Per això la cura de la creació forma part del compromís cristià amb la dignitat i amb la vida. Tenir cura de la Terra és també tenir cura de les persones que l’habiten.
Com a comunitat cristiana podem cultivar una espiritualitat que contempli, agraeixi i protegeixi. Una fe que reconeix el regal de la creació i que aprèn a relacionar-s’hi des del respecte, la responsabilitat i l’esperança.
Aquest compromís forma part també de qui som com a Església Protestant Sant Pau: una comunitat que vol viure l’Evangeli compromesa amb la dignitat humana, la justícia i la cura de la creació.
Relacions que protegeixen la vida
El primer diumenge de setembre continuarem el nostre recorregut pels deu manaments amb Èxode 20:12–16.
Després dels manaments que orienten la relació amb Déu, el Decàleg dirigeix progressivament la nostra mirada cap a la convivència. Hi apareixen les relacions familiars, el respecte per la vida, la fidelitat i la cura d’allò que pertany a les altres persones.
La llibertat rebuda també s’aprèn en la manera com vivim junts. Una vida digna necessita relacions on puguem reconèixer el valor de les altres persones i construir espais de respecte, confiança i cura.
Una humanitat cridada a cuidar el jardí
El 13 de setembre celebrarem un culte especial del Temps de la Creació 2026. La lectura proposada serà Gènesi 2:4b–15.
El relat ens situa al jardí i presenta l’ésser humà dins de la creació, formant-ne part i rebent la responsabilitat de cultivar-la i tenir-ne cura.
Aquesta imatge dialoga d’una manera especial amb el lema «Aigua viva». La Terra apareix com un espai rebut, habitat i confiat a la nostra cura. La nostra relació amb ella es pot expressar des de la gratitud i també des de la responsabilitat.
El culte serà una oportunitat per pregar, escoltar la Paraula i renovar comunitàriament el nostre compromís amb una creació que necessita cura i restauració.
Sortir, caminar i esdevenir benedicció
El tercer diumenge ens aproparem a Gènesi 12:1–9, el relat de la crida d’Abram.
Déu el convida a posar-se en camí cap a una realitat que encara desconeix. La promesa va acompanyada d’una vocació: rebre benedicció per esdevenir també benedicció.
Aquesta dinàmica ens pot ajudar a pensar la nostra pròpia fe. La relació amb Déu obre camins que ens porten més enllà de nosaltres mateixos. Allò que rebem es pot convertir en cura, servei, hospitalitat i esperança per a altres persones.
També la nostra relació amb la creació pot viure’s des d’aquesta lògica: rebre amb gratitud i aprendre a retornar cura.
La presència de Déu enmig dels processos
L’últim diumenge del mes la lectura serà Gènesi 39:1–23, un moment de la història de Josep marcat per canvis profunds i circumstàncies difícils.
El relat acompanya una persona la vida de la qual travessa situacions que no ha escollit i mostra com la presència de Déu continua formant part del seu camí.
També nosaltres vivim etapes en què costa comprendre cap a on es dirigeix la nostra història. La fe ens pot oferir un espai des d’on travessar-les, buscar sentit i continuar caminant acompanyats.
L’esperança bíblica pot créixer també enmig de processos complexos, sostinguda per la confiança i per la presència d’altres persones que caminen al nostre costat.
Setembre: un mes per trobar-nos
La vida comunitària de setembre tindrà també moments especials per compartir la fe i enfortir els nostres vincles.
El diumenge 13 de setembre a les 11.00 h celebrarem el culte especial del Temps de la Creació 2026 sota el lema «Aigua viva», una ocasió per unir pregària, reflexió bíblica i compromís amb la cura de la Terra.
A més, el 26 de setembre tindrà lloc el Dia del Presbiteri a la Primera Església Protestant a Rubí, una trobada entre comunitats pensada per estrènyer els llaços fraternals i compartir una jornada de convivència.
I cada diumenge continuarem reunint-nos al voltant de la Paraula, la pregària, el cant i la Cena del Senyor. Si vols conèixer millor com celebrem i què hi trobaràs quan ens visitis, pots descobrir el nostre culte i la vida comunitària de Sant Pau.
Una comunitat travessada per l’aigua viva
La imatge amb què comencem el mes ens pot acompanyar durant tot setembre: un riu que avança i deixa vida al seu pas.
També una comunitat es pot preguntar què passa allà on és present. Si les nostres paraules cuiden, si les nostres decisions protegeixen, si les nostres relacions permeten que altres persones respirin i si la nostra manera d’habitar el món contribueix a fer possible que la vida continuï florint.
El Temps de la Creació ens ofereix una oportunitat per renovar la mirada. Podem contemplar amb gratitud allò que hem rebut, reconèixer les ferides que necessiten atenció i assumir compromisos possibles des de la nostra realitat quotidiana.
Que l’aigua viva que procedeix de Déu renovi la nostra mirada i el nostre compromís, per ser una comunitat que té cura de la creació, protegeix la vida i treballa amb esperança per la seva restauració.
Església Protestant Sant Pau, una església cristiana evangèlica on la fe es viu com a gràcia compartida, acompanyament i esperança. Una fe que acull.
Aquest article està basat en el butlletí de setembre de 2026 de l’Església Protestant Sant Pau.
