Català | Castellano
«I va infantar el seu fill primogènit, l’embolcallà amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.»
(Lluc 2,7)
Un naixement que descol·loca
El relat del naixement de Jesús, tal com el presenta l’ Evangeli de Lluc , ens situa davant d’una escena coneguda i, alhora, profundament desconcertant. L’anunci d’un rei no arriba acompanyat de poder, seguretat ni reconeixement públic, sinó de fragilitat, desplaçament i precarietat.
El text no descriu el naixement d’un rei segons els paràmetres habituals. No hi ha palau, ni cort, ni signes d’autoritat. Hi ha una menjadora, una família obligada a desplaçar-se per un cens imposat i una nit marcada per la incertesa. Des d’aquí comença a revelar-se una altra manera d’entendre el poder, la salvació i la presència de Déu en la història.
Un rei que no s’imposa
L’Evangeli afirma sense ambigüitats que l’infant que neix és el Messies, el Senyor. Però tot en el relat contradiu les expectatives associades a aquesta afirmació. La seva reialesa no s’imposa, no conquista, no busca legitimar-se des de dalt. Es manifesta des de baix, des del que és petit, des del que no compta.
En un món organitzat entorn del poder polític, militar i econòmic, aquest naixement introdueix una escletxa. Déu no entra en la història competint amb els poders establerts, sinó desactivant-los des de dins, mostrant que l’autoritat veritable no necessita imposar-se per ser real.
Pastors i perifèria
Els primers a rebre l’anunci no són les elits religioses ni polítiques, sinó pastors, persones situades als marges socials del seu temps. L’Evangeli subratlla així que la bona notícia no s’adreça primer a qui ocupa el centre, sinó a qui viu a la perifèria.
Reconèixer el Messies exigeix una mirada diferent, una atenció capaç de percebre la presència de Déu allà on no s’espera. El naixement de Jesús revela que Déu es deixa trobar en allò ordinari, en allò vulnerable, en allò que fàcilment pot passar desapercebut.
Redefinir el poder i la salvació
L’anunci de l’Evangeli utilitza un llenguatge que en el seu temps també s’aplicava a emperadors i governants: salvació, pau, bona notícia. Però en Jesús aquests termes adquireixen un significat radicalment diferent.
La salvació que s’anuncia no es fonamenta en la força, ni en la victòria militar, ni en l’èxit. Es manifesta com a dignitat restaurada, com a reconciliació, com a possibilitat de vida plena per a totes les persones. És una salvació que no exclou, que no sacrifica uns per salvar-ne d’altres.
El poder, tal com es revela en aquest naixement, no serveix per dominar, sinó per beneir; no per imposar-se, sinó per tenir cura; no per engrandir uns pocs, sinó per humanitzar la vida compartida.
Una pregunta per avui
Aquest relat no pertany només al passat. Interpel·la també el nostre present. On naixeria avui aquest rei inesperat? En quins espais de fragilitat, de precarietat, de desplaçament es faria visible la seva presència?
En una ciutat com Barcelona, travessada per desigualtats, per realitats migrades, per habitatges precaris i feines inestables, l’Evangeli convida a reconèixer que Déu continua fent-se present allà on la vida és més vulnerable.
Una identitat compartida
Aquest naixement planteja també una pregunta comunitària: quin tipus d’església estem cridats a ser? No com a consigna ni com a eslògan, sinó com a identitat viscuda.
Seguir aquest rei inesperat implica no absolutitzar cap poder humà, no confondre èxit amb fidelitat, no separar la fe de la vida concreta. Implica optar per una comunitat que escolta, que acull, que comparteix la taula i la Paraula, i que vol ser espai de dignitat i esperança.
Aquesta reflexió s’inscriu en la vida comunitària de Sant Pau i es vincula amb la manera concreta com hem viscut el Nadal com a comunitat, recollida a l’article Nadal viscut en comunitat .
El Nadal ens recorda que Déu s’acosta sense soroll, sense imposar-se, sense exigir reconeixement. I ens convida a deixar-nos trobar per Ell allà on la vida és més fràgil, més senzilla i més veritable.
Aquest article està basat en la predicació del pastor Ismael Gramaje del 21 de desembre de 2025 a l’Església Protestant Sant Pau.
