Català | Castellano
La fe com a procés i no com a resposta immediata
L’inici de l’Evangeli de Joan no presenta una fe tancada ni una adhesió automàtica. Presenta un procés. Persones que busquen, que s’hi acosten amb preguntes més que amb certeses, i que es deixen atreure sense tenir-ho tot clar. En aquest relat, la fe no neix d’un sistema de creences, sinó d’una experiència que es desplega amb el temps.
Les primeres comunitats joàniques, a les quals s’adreça aquest evangeli, vivien una situació complexa. Experimentaven exclusió, tensions internes i una crisi d’identitat. En aquest context, la fe no podia sostenir-se com una estructura rígida, sinó com una relació viva, fràgil i compromesa. Joan mostra com la fe sorgeix quan algú es deixa trobar per Jesús, fins i tot quan encara no sap explicar del tot què li està passant.
Una pregunta que orienta el camí
La primera paraula de Jesús en aquest relat no és una afirmació, sinó una pregunta: «Què busqueu?». No és una pregunta retòrica ni moralitzadora. És una pregunta que orienta el procés i convida a mirar endins. Els deixebles responen: «Rabí, on vius?». No pregunten per una adreça física, sinó per la possibilitat d’habitar amb ell, de compartir la vida.
En l’Evangeli de Joan, «veure» no significa simplement mirar. Veure és reconèixer, comprendre, creure. És deixar que l’experiència transformi la manera de viure. Per això Jesús respon: «Veniu i veieu». No ofereix una explicació prèvia, ofereix una experiència. La fe comença quan algú s’atreveix a caminar amb ell.
Jesús al centre, no com a idea sinó com a presència
Aquest text situa Jesús al centre del procés de fe. No com una doctrina que s’aprèn ni com un model extern, sinó com una presència amb qui s’entra en relació. Tot el que envolta la vida comunitària —estructures, activitats, tradicions— només té sentit si ajuda a aquest encontre.
El risc apareix quan la fe desplaça el centre cap a altres seguretats: la costum, el control, l’organització o fins i tot el protagonisme personal. L’Evangeli recorda que la comunitat cristiana no existeix per mirar-se a si mateixa, sinó per assenyalar Jesús, com fa Joan Baptista: «Aquest és l’Anyell de Déu». La fe perd orientació quan deixa de girar al seu voltant.
Un procés amb respostes diferents
El relat no idealitza el seguiment. Dos deixebles segueixen Jesús, però només un —Andreu— fa el pas següent. L’altre desapareix del relat. La fe no és automàtica ni uniforme. Cada persona respon des del seu moment, la seva història i els seus límits. Déu respecta aquesta llibertat, encara que això impliqui camins inacabats o silencis que no s’expliquen.
Andreu, en canvi, comparteix una experiència senzilla: «Hem trobat el Messies». No ho demostra ni ho justifica tot. Ho comparteix. I porta el seu germà Simó cap a Jesús. En aquest encontre passa quelcom decisiu: Jesús el mira, el coneix i li posa un nom nou. Canviar el nom és tocar la identitat. L’encontre amb Jesús no deixa intacte qui s’hi obre.
Cercar, acollir i acompanyar processos
Aquest text convida a revisar amb honestedat la vida comunitària. Si la fe és un procés, l’església està cridada a ser un espai que aculli cerques, dubtes i ritmes diferents. No tothom avança igual ni arriba al mateix lloc. Acollir implica paciència, humilitat i la renúncia a imposar itineraris únics.
Jesús no exigeix certeses prèvies ni corregeix d’entrada les preguntes incòmodes. Acompanya, dialoga i permet que l’experiència maduri. Aquesta actitud interpel·la també avui la comunitat cristiana: acompanyar sense forçar, sostenir sense controlar, confiar que Déu continua obrant en cada història.
Què estàs buscant?
La pregunta continua oberta. Què es busca quan es participa en un culte? Què es busca en formar part d’una comunitat? Què es busca en la vida de fe? L’Evangeli no ofereix respostes tancades, però sí una invitació clara: tornar a Jesús, romandre en ell i deixar que la seva presència transformi la manera de viure.
La fe no és un punt d’arribada, és un camí. Un camí que es recorre amb altres persones, amb dubtes, amb moments de claredat i també de silenci. I en aquest caminar, Jesús continua dient: «Veniu i veieu».
Si vols apropar-te o conèixer més de prop la vida comunitària, pots trobar informació sobre el culte i les trobades a la pàgina Vine al culte. També pots veure la predicació completa al canal de YouTube.
Església Protestant Sant Pau, una església cristiana evangèlica on la fe es viu com a gràcia compartida, acompanyament i esperança. Una fe que acull.
Aquest article està basat en la predicació del 4 de gener de 2026 a l’Església Protestant Sant Pau.
