Català | Castellano
La gratitud com a clau per tancar l’any
L’evangeli de Lluc ens situa davant d’una escena de camí i de pas. Jesús es dirigeix a Jerusalem i travessa una zona fronterera entre Samaria i Galilea. En aquest context apareixen deu persones marcades per la lepra, obligades a viure al marge de la societat i de la vida religiosa. Des d’aquí s’obre una reflexió profunda sobre la gratitud, no com un gest puntual o educat, sinó com una espiritualitat que transforma la manera de viure. El text de Lluc 17,11–19 convida a tornar enrere per poder seguir endavant.
Deu persones sanades, una que torna
El relat és sobri i directe. Deu persones amb lepra criden Jesús des de lluny. No poden acostar-se ni formar part de la vida compartida. Jesús les veu i les envia a presentar-se als sacerdots. Mentre fan el camí, queden netes. Tanmateix, només una torna per donar gràcies. El text subratlla que es tracta d’un samarità, algú considerat estranger. La gratitud emergeix des dels marges i esdevé el gest que dona sentit a l’experiència viscuda.
Més enllà de la sanació física
En el context bíblic, la lepra no era només una malaltia del cos. Implicava exclusió social, ruptura de vincles i una càrrega religiosa que associava la malaltia amb el pecat. Viure amb lepra significava quedar fora de la comunitat i de la vida compartida. Per això, la intervenció de Jesús va molt més enllà de la curació física. En sanar, retorna dignitat, humanitat i la possibilitat de reintegrar-se plenament a la societat i a la relació amb Déu.
Veure, reconèixer i tornar
L’evangeli assenyala un detall decisiu: el samarità veu que ha estat sanat. En Lluc, veure implica reconèixer el que ha passat i comprendre’n el sentit profund. Aquesta presa de consciència provoca un moviment interior i exterior: tornar. Tornar a Jesús, glorificar Déu i expressar gratitud. La gratitud neix d’una mirada que s’atura i reconeix. Els altres nou continuen el seu camí. El text no els jutja, però deixa oberta la pregunta sobre com interpreten el que han viscut i quin lloc ocupa Déu en el seu relat.
La gratitud com a manera de ser
Aquest passatge convida a pensar la gratitud més enllà d’una fórmula de cortesia. Practicada de manera constant, la gratitud esdevé una manera de ser que modela el caràcter i la manera de situar-se davant la vida. Requereix memòria, temps i reflexió. Suposa no donar les coses per fetes i aprendre a reconèixer el que s’ha rebut. En un món marcat per la pressa i l’exigència, viure des de la gratitud és una opció profundament transformadora.
Lloança i reconeixement de Déu
El gest del samarità no es limita a donar gràcies. La seva gratitud s’expressa en lloança i en el reconeixement de qui és Déu. La fe cristiana uneix aquestes dues dimensions: agrair el que s’ha rebut i reconèixer el Donador. La lloança situa la vida en una perspectiva més àmplia i allibera de la il·lusió d’autosuficiència. Agrair és reconèixer que la vida, la dignitat i la sanació són do i gràcia.
Tancar l’any des de la memòria agraïda
En el final de l’any, aquest text adquireix una ressonància especial. Tornar enrere no vol dir quedar-se ancorats en el passat, sinó recórrer-lo amb consciència. Mirar el que s’ha viscut, les alegries i les ferides, les pèrdues i els dons rebuts. Preguntar-se com s’ha fet present Déu en el camí personal i comunitari. La gratitud permet tancar etapes sense negar la dificultat, però reconeixent la vida que ha sostingut el recorregut.
Una fe que es viu en comunitat
L’experiència del samarità no s’esgota en un gest individual. La fe cristiana es viu en comunitat. Compartir la gratitud, escoltar els motius d’agraïment d’altres persones i narrar el que s’ha viscut enforteix els vincles i humanitza la vida comuna. La gratitud obre espais d’humilitat, reconciliació i esperança. És una espiritualitat que no idealitza la realitat, però que aprèn a llegir-la des de la gràcia.
Tornar enrere per seguir endavant és una invitació a aturar-se, reconèixer i agrair. No com un acte puntual, sinó com una manera de viure. La gratitud, quan esdevé forma de ser, transforma la mirada i obre el camí cap a una vida més conscient i reconciliada.
Si vols conèixer la comunitat i compartir aquest camí de fe, pots trobar informació sobre els horaris i la vida comunitària a la pàgina de culte.
Església Protestant Sant Pau, una església cristiana evangèlica on la fe es viu com a gràcia compartida, acompanyament i esperança. Una fe que acull.
Aquest article està basat en la predicació del pastor Ismael Gramaje, compartida el 28 de desembre de 2025 a l’Església Protestant Sant Pau.
