Català | Castellano
Construir en el desastre: esperança, fe i resiliència
“Car jo sé molt bé els plans que tinc per a vosaltres —diu el Senyor—, plans de pau i no de calamitat, per donar-vos un futur i una esperança.” (Jeremies 29:11, CIL)
La lectura de Jeremies 29 ens convida a endinsar-nos en un moment crític de la història del poble d’Israel: l’exili a Babilònia. Un temps d’incertesa, desarrelament i dolor, on la pregunta fonamental era com continuar vivint quan tot allò conegut s’ha esfondrat. En aquest context, el profeta transmet una paraula que sorprèn: Déu convida a construir, plantar, arrelar i buscar el bé de la ciutat enemiga. Una crida radical a l’esperança activa.
Viure la fe enmig del desconcert
Jeremies escriu a persones que ho han perdut tot: terra, seguretat, futur. I, tanmateix, el missatge no és passivitat ni nostàlgia, sinó un moviment cap endavant: edificar cases, formar famílies, treballar per la pau (shalom) del lloc on viuen. Aquesta invitació trenca qualsevol lectura fatalista del sofriment i ens recorda que la fe no consisteix només a resistir, sinó també a reconstruir.
També avui, en els nostres exilis personals —emocionals, socials o espirituals— aquesta paraula continua interpel·lant-nos. Ens convida a reconèixer la realitat tal com és i, alhora, a descobrir-hi llavors de futur. A entendre la vida no només com el que hem perdut, sinó com el que Déu encara pot fer néixer.
Una esperança que arrela en la promesa de Déu
El verset 11 és un far enmig de la foscor: Déu anuncia un futur de pau, un retorn, una restauració. Aquesta promesa no elimina el patiment, però impedeix que tingui l’última paraula. I aquesta esperança s’encarna en una invitació molt concreta: buscar Déu “de tot cor” i descobrir que fins i tot en terra estranya Ell es deixa trobar.
Mirar el text des del seguiment de Jesús
Per a les persones que seguim Jesús, aquestes paraules dialoguen amb la seva pròpia crida: ser llum del món, treballar per la pau i confiar que Déu obre camins allà on semblava no quedar-ne cap. Jesús acompanya els exiliats del seu temps i també els del nostre, i transforma la desesperança en vida nova. Ens convida a ser part activa d’aquesta reconstrucció.
Construir avui: una crida per a la nostra comunitat
Potser també nosaltres vivim moments de fragilitat, dispersió o preguntes sense resposta. Però Jeremies ens recorda que Déu continua sembrant esperança. Ens anima a identificar els nostres exilis, a construir vincles, a treballar per la pau a la nostra ciutat i a mantenir viva la confiança que el futur està en mans d’un Déu que no abandona.
Pots veure com estem preparant la Navidad a la nostra comunitat aquí: Advent en comunitat.
T’invitem a acompanyar-nos en el nostre culte setmanal, un espai obert on totes les persones són benvingudes. També pots consultar les darreres novetats al nostre butlletí mensual.
Aquest article està basat en la predicació de Gabriel Martin del 23 de novembre de 2025 a l’Església Protestant Sant Pau.
Església Protestant Sant Pau: una fe que acull.
