Català | Castellano
“El nostre Déu és capaç de salvar-nos… però, fins i tot si no ho fes, no adorarem els teus déus.” (Daniel 3:17–18)
Esperar Déu enmig del foc
El primer diumenge d’Advent obre un temps per contemplar la promesa de Déu: la seva vinguda, la seva proximitat i la seva fidelitat. La lectura de Daniel 3:1-30 ens situa davant la història d’uns joves que es van negar a adorar els senyors del món. El passatge narra aquest decret: “Tothom qui no s’agenolli i adori l’estàtua serà llançat a un forn encès.” Aquest relat no ens allunya de la realitat; ens ajuda a reconèixer que, també avui, hi ha situacions que cremen, pressions que pesen i moments que posen a prova l’esperança. L’Advent ens invita a llegir aquests relats com a miralls que il·luminen la pròpia experiència: l’espera, el cansament, la fe i la promesa que Déu s’acosta fins i tot quan la llum sembla minsa.
La força que exerceixen els altres senyors
El relat mostra un poder que s’exhibeix per imposar-se: una estàtua gegantina, governants reunits, música solemne i ordres que ningú no pot qüestionar. Aquesta escenografia revela la seducció dels senyors del món: sistemes, discursos o dinàmiques que reclamen la nostra atenció i la nostra confiança a canvi de seguretat o reconeixement. De vegades es manifesten en estructures visibles; d’altres, en hàbits i expectatives que ens allunyen del que és essencial. Daniel ens recorda que la idolatria no és només un concepte antic: és qualsevol realitat que ocupa el lloc de Déu en el nostre cor i ens desplaça de la confiança profunda en la seva presència.
Una fidelitat que no depèn del resultat
El moment més decisiu del passatge no és el miracle del rescat, sinó la confessió prèvia dels joves: “El nostre Déu pot alliberar-nos… però, encara que no ho fes, no adorarem els teus déus.” Aquestes paraules expressen una fe madura, una confiança que no exigeix garanties ni condiciona la fidelitat de Déu a un desenllaç favorable. Adorar Déu és creure que la seva presència roman fins i tot quan la realitat es fa fosca i no veiem un camí clar. L’esperança cristiana no nega el sofriment; afirma que, enmig d’ell, Déu continua essent fidel. Aquesta confiança transforma la manera com mirem les nostres pròpies proves: no com a derrotes finals, sinó com a espais on Déu pot obrir senders nous.
Déu que acompanya enmig del forn
El relat explica que, dins del forn, apareix una figura al costat dels joves. No se’n diu el nom ni la forma exacta, però el sentit és clar: Déu no abandona aquelles persones que es sostenen en el seu amor. Tot i que les flames representen una amenaça real, la presència divina esdevé un espai de vida enmig d’allò que semblava destrucció. En l’Advent contemplem justament aquesta promesa: Déu s’acosta a la nostra vida quotidiana, a les nostres incerteses, al nostre cansament i als llocs on sentim que la llum s’apaga. El seu acompanyament no sempre evita la duresa de les circumstàncies, però fa possible travessar-les amb esperança, sense perdre la dignitat ni la confiança.
En el nostre propi camí comunitari, descobrim que també avui sorgeixen formes d’idolatria que lliguen el cor: la velocitat que ens absorbeix, el consumisme que promet satisfaccions fugaces, els discursos que separen o redueixen la vida a èxits i fracassos. La gràcia de Déu —aquesta força que acull, sosté i transforma— ens invita a recuperar el centre, a viure amb un cor més lliure i a confiar que la seva fidelitat sosté cada pas cap a la llum de l’Advent. Com a església cristiana a Barcelona, comunitat oberta i inclusiva, desitgem continuar adorant el Déu que acompanya, allibera i transforma des de l’amor de Jesús. En aquest temps d’Advent, renovem el nostre desig de viure una fe que acull.
Senyor Jesús, acompanya avui totes les persones que travessen forns de tristesa, cansament o solitud. Que la teva presència sostingui, il·lumini i obri camins allà on sembla que no n’hi ha. Que aquest Advent desperti en cada cor el desig de confiar, de resistir i de caminar cap a la teva esperança. Que la teva gràcia ens ajudi a viure amb un cor obert i una fe que acull. Amén.
Per aprofundir en aquesta espera, pots llegir i escoltar el devocional de la primera setmana d’Advent de l’Església Evangèlica Espanyola: Esperant el qui ve (I) .
Mira com ens estem preparant per al Nadal com a comunitat.
Aquest article està basat en la predicació del pastor Víctor Hernández del 30 de novembre de 2025 a l’Església Protestant Sant Pau.
