Català | Castellano
Un culte marcat per la llum i l’escolta
El culte de Nadal es va viure com un temps de alegria, recolliment i gratitud. La celebració va estar marcada per l’escolta atenta, l’alegria, el cant compartit i els signes propis d’aquest temps.
La quarta espelma d’Advent i una mirada contemplativa
Durant el culte es va encendre la quarta i última espelma d’Advent, completant el camí recorregut al llarg d’aquestes setmanes. La llum encesa va recordar que l’esperança cristiana no enlluerna ni competeix amb el soroll, sinó que acompanya i roman.
La lectura bíblica central va ser Lluc 2,1–14, el relat del naixement de Jesús com un rei inesperat que arriba sense imposar-se, enmig de la vida quotidiana.
La predicació va portar per títol Nadal: el naixement d’un rei inesperat, aprofundint en el sentit d’un Déu que irromp en la història des de la fragilitat i no des del poder.
Com a resposta a la Paraula, es va proposar un exercici contemplatiu a partir de l’obra El cens de Betlem de Pieter Brueghel (segle XVI). A través del text compartit, es va convidar a buscar la família de Jesús en una escena plena de moviment i distraccions, on la seva presència pot passar desapercebuda. La proposta va ajudar a reconèixer que Déu arriba de manera silenciosa, sense forçar l’atenció, també enmig d’una vida atrafegada.
Cants, signe i enviament
L’alabança va recórrer nadales conegudes i el culte va culminar amb el cant de Santa nit, un moment especialment emotiu per a les persones que hi vam participar. Com a signe final, es va lliurar una bola de Nadal amb una cita de Lluc 2,8–19, recordant que l’anunci de l’Evangeli comença en la nit i es confia a persones senzilles.
Aquest culte forma part de la vida comunitària de la celebració dominical a l’Església Protestant Sant Pau, un espai obert de trobada, Paraula i comunió.
La taula com a prolongació del culte
Després del culte, la comunitat va compartir un temps de trobada mentre s’acostava l’hora del dinar de Nadal. Ja al migdia, ens vam reunir al voltant d’una taula preparada amb cura, amb entrants variats i canelons com a plat principal. La sobretaula es va viure sense presses, afavorint la conversa i la trobada.
Durant el brindis, les persones vam compartir una paraula o una frase que desitjàvem conservar del culte. La participació va ser lliure i àmpliament compartida, creant un clima d’alegria, escolta i gratitud.
També hi va haver espai per celebrar la vida, cantant l’aniversari feliç a la Katia i a la Ma. José, que havien fet anys la setmana anterior, i per al record agraït de l’Elisabet. Encomanada a la presència amorosa del Pare, la seva absència va ser present en la memòria compartida i en l’afecte de la comunitat.
La celebració va concloure com havia començat: des de l’alegria, la comunió i l’esperança que neix quan la fe es comparteix en la Paraula i al voltant de la taula.
Un mateix gest, dos espais
Algunes imatges del culte i del temps compartit al voltant de la taula.
