L’Església Protestant Sant Pau és una de les comunitats protestants més antigues de Barcelona i ha mantingut una continuïtat ininterrompuda des de 1868. La nostra trajectòria recull moments, espais i testimonis que han configurat una manera d’entendre la fe centrada en Jesús, en la gràcia i en la senzillesa. Aquests són alguns dels elements que defineixen el nostre camí.

1. Un testimoni protestant present a Barcelona des de 1868
L’origen de l’Església Protestant Sant Pau es remunta a l’any 1868, quan Antoni Vallespinosa i Català va iniciar la seva tasca pastoral a Barcelona després de la Revolució de 1868. Ja des de finals d’aquell any, Vallespinosa va començar a predicar, a reunir persones i a celebrar trobades de lectura bíblica i pregària en diversos espais de la ciutat, donant lloc al primer nucli estable d’una comunitat protestant.

Des d’aleshores, l’església ha mantingut de manera ininterrompuda la fe, el culte i la vida comunitària al llarg de més de quinze dècades, formant part del naixement i desenvolupament del protestantisme modern a la ciutat.

2. Un origen públic, participatiu i obert a la ciutat
El treball inicial va culminar amb la celebració del primer culte evangèlic obert al públic a Barcelona, el Diumenge de Rams de 1869, al carrer de la Riereta. Va ser un acte visible i anunciat que va marcar l’inici públic del protestantisme a la ciutat. Va reunir tant persones compromeses amb el projecte com nombrosos curiosos. La celebració va incloure la lectura bíblica, la predicació i el cant d’himnes interpretats per un músic i un cor format per dotze joves dones, un fet poc habitual en el context religiós de l’època. Aquest inici posa de manifest una manera de viure la fe oberta, participativa i visible en l’espai urbà, que ha marcat la identitat de la comunitat des dels seus orígens.

3. Una història marcada per espais de ciutat que expliquen la nostra identitat
La nostra comunitat ha estat present en diversos indrets de Barcelona: el carrer Boqueria, el Dormitori de Sant Francesc, la Riereta, el carrer Amàlia, el carrer Sant Pau, el carrer Diputació i, finalment, el temple del carrer Aragó. Aquesta topografia explica la nostra adaptació constant, el nostre creixement i el nostre arrelament a la ciutat.

4. L’origen del nom “Sant Pau”
El nom de l’església prové del carrer on la comunitat es va establir durant dècades: el carrer Sant Pau. Amb el temps, aquest nom ha esdevingut també una referència espiritual vinculada al testimoni i l’ensenyament de l’apòstol Pau.

5. Les dones en el lideratge espiritual al llarg de generacions
La història de Sant Pau inclou moments pioners, com la direcció de la diaconisa Georgina de Vargas durant el període d’entreguerres, l’any 1926, quan assumí funcions pastorals en absència de pastor titular i garantí la continuïtat espiritual de la comunitat. Més recentment, la pastora Carmen Sánchez (2009–2014) consolidà aquest camí com una de les primeres dones pastores de la IEE, impulsant una espiritualitat centrada en la gràcia, la inclusió i l’acció social.

6. El temple històric de 1932: un símbol de fe i llibertat
La inauguració del temple del carrer Aragó, 51, amb més de 800 persones, marcà un temps d’esperança i obertura. El seu caràcter senzill i lluminós continua sent un espai de trobada i celebració per a la comunitat.

7. Una comunitat que va mantenir-se viva durant la postguerra i el franquisme
Després de la Guerra Civil, el règim franquista va sotmetre les esglésies evangèliques a una forta repressió: molts temples van ser clausurats, les activitats restringides i les comunitats vigilades. En aquest context advers, la presència activa de la comunitat suïssa va ser determinant per a la continuïtat de Sant Pau. Segons el testimoni transmès per diverses famílies de la comunitat, la bandera suïssa va arribar a onejar a la façana del temple com a signe visible d’empara diplomàtica, fet que va contribuir decisivament a evitar la clausura i a permetre la continuïtat del culte, l’escola dominical i la vida comunitària, tot i les limitacions imposades pel règim.

8. Un espai de formació teològica i de servei
Durant dècades, el temple acollí el Seminari Evangèlic Unit, centre de formació de pastors i líders protestants. Sant Pau ha estat també un lloc on moltes persones han rebut guia, acompanyament i ensenyament bíblic.

9. Una manera de viure la fe marcada per la gràcia, la senzillesa i la comunió
Al llarg de la nostra història, germanes i germans han estimat, servit i sostingut aquesta església, deixant una petjada d’amor, dedicació i fe profunda. Som hereves i hereus d’una comunitat que ha caminat abans que nosaltres: persones que van pregar, van treballar, van ensenyar, van acompanyar i van creure quan sovint no era fàcil fer-ho. Som el que som perquè Déu ha estat fidel a través de moltes persones al llarg de generacions, i aquesta fidelitat continua arribant-nos com una benedicció viva.

Per això volem ser una comunitat on es pugui pregar, aprendre, celebrar i respirar sense pressa; un espai d’acollida i camí compartit per a totes les persones. Aquesta és la nostra manera d’entendre l’Evangeli: una fe que acull.

10. Una identitat evangèlica arrelada en l’Evangeli
Des dels seus inicis, la nostra comunitat es va reconèixer com a Iglesia Evangélica de San Pablo, expressant així un caràcter bíblic, senzill i centrat en Jesús. Aquesta manera d’entendre la fe —arrelada en l’Evangeli, oberta i propera— continua formant part del nostre llegat i del nostre camí actual com a Església Protestant Sant Pau. Per això, acollim amb naturalitat la nostra identitat evangèlica com a expressió d’una fe viva i accessible per a tothom.