Història de la nostra Església

L’Església Evangèlica Sant Pau és la comunitat protestant més antiga de Barcelona.

1868 es va celebrar la seva primera reunió preparatòria (14 de novembre) amb el pastor Antonio Vallespinosa al capdavant. Després de reunir-se en diferents cases de creients,

1869 (1 gener) es va adquirir un pis al carrer Amàlia amb la finalitat de congregar-se allà de manera continuada. Els problemes de salut del pastor i la inestabilitat econòmica de la comunitat van ocasionar la fusió de l’obra de Vallespinosa amb la del pastor suís Alejandro L. Empaytaz, produint-se una disgregació de la comunitat.

El 16 de juliol de 1871 es van realitzar les reunions conjuntes. Durant els més de trenta anys en què el pastor suís va estar a Barcelona, la comunitat va créixer i existia molt bona relació amb les obres missioneres creades pels seus col·laboradors a Sants, Rubí o Monturiol. L’iniciador de l’obra al barri de Sants, Santiago Sanmartí, va ser deixeble del pastor Empaytaz. El 12 d’agost de 1910 es fa càrrec de la comunitat el pastor Miguel Barroso. Després de tenir cura de la comunitat diferents pastors, el 1926 és cridat el pastor Agustín Arenales.

Durant el període de la pastoració d’Agustín Arenales i gràcies a donacions nacionals i internacionals, s’aconsegueix erigir el primer temple protestant de Barcelona en propietat al carrer Aragó.

Del 1939 al 1945 hi ha una clandestinitat absoluta i una situació d’intolerància que s’allarga fins i tot fins a la mort de Franco. Si bé a l’inici de la dictadura franquista es va tancar les seves portes, però parcialment. El 1945, amb el pastor Arenales a l’exili, es fa càrrec de la comunitat el pastor Manuel Díaz. La seva mort el 1949 va provocar haver de buscar un nou pastor per a la comunitat, sent cridat el Dr. Manuel Gutiérrez Marín. Durant setze anys va pastorar l’Església Evangèlica de Sant Pau amb fervor i passió, fent-se càrrec de la comunitat el pastor Sebastián Rodríguez el 1996. Els més de trenta anys de treball pastoral van deixar empremta en la comunitat. La seva jubilació el 1996 va comportar l’arribada del pastor Abraham García. Mesos abans de finalitzar la seva labor pastoral a Barcelona, va inaugurar i dedicar les noves instal·lacions. Després de la marxa del pastor García el 2009, es va fer càrrec de la comunitat de manera interina la pastora Carmen Sánchez, fins a la seva jubilació el 2014, moments des dels quals la comunitat està pasturada pel pastor Ignacio Simal.

L’Església Evangèlica Betel es va fundar l’any 1933, quan Pedro Inglada i disset membres més van decidir reunir-se de manera alternativa a la comunitat de Sants, pasturada per Santiago Sanmartí, de tradició presbiteriana. El «grup evangèlic», com es va denominar al principi, va passar a denominar-se «Església Evangèlica». La mort sobtada del responsable de la comunitat, Pedro Inglada, va causar gran commoció a la comunitat, demanant al seu germà Juan Inglada que es fes càrrec de la pastoració. Igual que el seu germà, de gran convicció reformada, no va acceptar el càrrec de pastor en no comptar amb estudis teològics ni haver estat ordenat al ministeri pastoral. A petició de Juan Inglada es va entrar en contacte amb el Circuit Metodista a Barcelona amb la finalitat que s’enviessin pastors i laics al púlpit. En acabar la Guerra Civil els membres de la comunitat van començar a reunir-se a les cases, especialment a la de la família Aroca. De manera que el lloc de culte i la predicació estava assegurat.

El 1945 la comunitat és admesa al Circuit com a «missió». El 1949 es va fer càrrec de la comunitat el predicador laic Daniel Capó, qui va desenvolupar una important obra entre la joventut de l’església. No va ser fins al 1952 quan va ser considerada església independent dins del Circuit Metodista. D’aquesta manera la nova congregació deixava els seus orígens presbiterians per formar part de les esglésies metodistes de Catalunya. El 1955 Enric Capó va reemplaçar el seu germà com a pastor de la comunitat.

En aquells anys es sent la necessitat d’ampliar el lloc de culte i s’adquireix el terreny actual del carrer Oriente, que s’inaugurarà el 1960. Després del pas d’alguns pastors per la comunitat, es va fer càrrec de la mateixa el pastor Guillem Correa a mitjans de la dècada de 1980. La comunitat va créixer de manera excepcional gràcies a l’acció social. No obstant això, les discrepàncies internes van ocasionar la divisió de la comunitat el 2008, quan el grup liderat pel pastor Correa es va marxar del carrer Oriente, quedant un reduït nombre de germans. L’arribada del pastor Ignacio Simal va significar l’entrada d’aire fresc i ganes de treballar.

Posteriorment, es van unir ambdues esglésies conformant-se La Iglesia Protestante Betel+Sant Pau formada per persones cridades i reunides pel Senyor de l’Església per celebrar-lo, viure en comunió i testificar del Regne de Déu en un servei total d’amor. Per a tal efecte, es regeix per les Sagrades Escriptures de l’Antic i Nou Testament, per la Confessió de Fe de l’Església Evangèlica Espanyola i pel present reglament.

Som una església progressista, ecumènica, de comunió oberta i que no fa cap tipus de discriminació entre els éssers humans. Som una comunitat inclusiva, en la qual totes les persones són benvingudes. El nostre objectiu és buscar el món nou de Déu (Regne de Déu) i la justícia que l’acompanya, i per a això:

  1. Fomentem la cobel·ligerància amb aquelles persones i grups que lluiten per la justícia i la dignitat de l’ésser humà.
  2. Fomentem la reflexió bíblica i evangelitzadora en diàleg amb la societat contemporània.
  3. Fomentem la comunió dels membres i assistents a la nostra comunitat en pro del creixement personal i comunitari.

Uneix-te al nostre culto dominical!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Scroll al inicio